RECALIU
Recaliu designa la brasa encara viva, recobèrta de las cendres de la nuèch.
Aquel reliquat rabiscola lo fuòc de la jornada novèla.
Recaliu que designa la brasa enqüèra viva, recobèrta de las cendres de la nueit. Aqueth reliquat que revitarà lo huec de la jornada navèra .
D’ièr a d’uèi
Lo collectatge menat per l’abat Lacoste dins Carcin de la fin del sègle XIX abranda l’energia d’aquel trio. Posat e inspirat d’aquel collectatge, lo repertòri de RECALIU es tornat visitar en monodia e en polifonia, acompanhat d’instruments tradicionals (tambor, tamborin a còrdas, percussions, armonium indian, monochord e gnawas).
RECALIU significa la brasa restanta del fuòc de la velha que reviuda lo fuòc lo matin. Desiram far lo ligam entre l’eretatge daissat e las generacions d’uèi per fin qu’ajan coneissença d’aquela vida qu’èra la de lors familhas demoradas a la campanha.
RECALIU vos prepausa un moment pendolant, una parentèsi, per ralentir la frenesia de nòstras vidas actualas. Un moment de despartiment e d’auças subtas vocalas que tòca per sa simplicitat e son autenticitat.
Lo collectatge miat per l’abat Lacoste dens Carcin de la fin deu sègle XIX qu’abrasa l’energia d’aqueth trio . Potzat e inspirat d’aqueth collectatge, lo repertòri de RECALIU qu’ei tornat visitar en monodie e en polifonia, acompanhat d’instruments tradicionaus (tambor, tamborin a còrdas, percussions, armònium indian, monochord e gnawas).
A l’imatge de la brasa qui revita lo huec lo matin, lo trio que hè lo ligam enter passat e present entà que las generacions d’uei qu’ajan coneishença d’aquera vita qui èra la deus lors parents, pairbons e rèires pairbons. Ua parentèsi, un moment penut dens lo temps entà ralentir la frenesia de las nostas vitas actuaus. Un moment de partatge e de hauças sobtas vocaus qui tòca dens la soa simplicitat e la soa autenticitat.
RECALIU que significa la brasa restanta deu huec de la velha qui revita lo huec lo matin. Que desiram har lo ligam enter l’eretatge deishat e las generacions d’uei entà qu’ajan coneishença d’aquera vita qui èra la de las lors familhas demoradas a la campanha.
RECALIU que’vs prepausa un moment penut, ua parentèsi, entà ralentir la frenesia de las nostas vitas actuaus. Un moment de partatge e de hauças sobtas vocaus qui tòca per la soa simplicitat e la soa autenticitat.
Nòstre trio
Lo trio amassa 3 generacions, es compausat d’Isabelle Bourguétou, cantaira occitana d’origina bearnesa, de Christian Sepulcre, cantaire de Roergue e de Mickael Courdesses, cantaire carcinòl.
Totes los tres cantaires de longa tòca
Lo trio qu’amassa 3 generacions, qu’ei compausat d’Isabelle Bourguétou, cantaira occitana d’origina bearnesa, de Christian Sepulcre, cantaire de Roergue e de Mickael Courdesses, cantaire carcinòul
Tots los tres cantaires de longa data
CONCERTS 2024
* Je. 6 juin – Tarbes (65) – Festival Tarba en canta
* Me. 5 juin – Juillan (65) – Festival Tarba en canta
* Dim. 25 février – Nevèges (82) – ANAP-Quercy
* Dim. 4 février – Sébazac – Trad en 4 D – 15h
CONCERTS 2022-2023
Dim. 26 novembre * Rignac (12) – Les Amis de l’Orgue de Rignac
Sam. 25 novembre * Limogne-en-Quercy (46) – CIAS
Ven. 24 novembre * Le Cuzoul (12)
Sam. 21 octobre * Villefranche-de-Rouergue (12) – Librairie la Source
Dim 15 octobre * Lafitte (82) – GIMONA CANTA
Sam. 14 octobre * Lacapelle-Marival (46)
Ven. 22 septembre * Abbaye-Nouvelle (46) – La scènette
Ven. 15 septembre * Figeac (46) – L’Arrosoir
Me. 30 août * Caylus (82)
Ma. 29 août * Puyjourdes (46)
Lu. 28 août * St-Pierre-Toirac (46) – Mairie
Sam. 12 août * Villefranche-de-Rouergue (12) – Labyrinthe Musical
Dim. 6 août * Lalbenque (46) – Estiv’oc
Ma. 18 juillet * Dégagnac (46) – AMTPQ
Me. 5 juillet * Claunhac (12)
Dim. 16 avril * Sint-Paul-Flaugnac (46) – 3ème lieu
Sam. 15 avril * Negrepelisse (82) – Concert avec Las Cant’Hilhas
Dim. 12 mars * Le Bouyssou (46) – La Maison des Enfants du Quercy
Dim. 12 février * Villefranche-de-Rouergue (12) – IEO vilafrancat
Dim. 22 janvier * Grenade (31) – Foyer Rural
Ve. 20 janvier 2023 * Nouailles (31) – Médiathèque
Dim. 23 octobre 2022 * Najac (12) – Mairie
Nos escotar
La filha d’un paisan
1. De bon matin se leva La filha d’un paisan
2. se vestis e se cauça Ditz que se ne vol anar.
3. Son paire li demanda Ma filha ont vols anar ?
4. Ieu voli anar, mon paire, Veire lo rey passar.
5. Non i angues pas ma filha, Que non tornarias pas.
6. Si farai ben, mon paire, Que non me veiran pas.
7. Ieu me mettrai a l’ombra, A l’ombra d’un rampalm
8. Lo rey èra a una fenèstra, Que regardava tant.
9. Qu’es donc aquela dama, Que se solombra tant ?
10 Sira, ieu soi pas dama, Soi filha d’un paisan.
11. Quand siriatz vos d’un prince, Non vos tornariatz pas?
12 Las, que diria mon paire, Se non me vesia pas ?
13. I escriurem una letra Que non vos tornatz pas.
De bon matin se leva
Lo Boièr
(écriture phonétique de Lacoste)
1. Quand lou bouié be de laura Planto ‘qui sa gulhada
2. Trobo la Jano ‘l pe del fioc, Tristo, descounsoulado.
3. Se n’es malaudo , digo zou, Te faren un poutage.
4. And uno felho de caulet, Uno lauzeto magro.
5. Quand serai morton regound me Al pus prioun de la cabo.
6. Met me lous pes a la paret, Lou cap jou la canelo.
7. Tous lous roumius que passaroou Prendroou d’aigo signado.
8. E diroou : qual es mort aici ? Acos la pauro Jano.
Lo castèl roge
(écriture phonétique de Lacoste)
1. Lou castel rouge disount l’ou deraubé.
2. Ne sount tres fraires, tous tres mal accusés.
3. Digo la sorre, qualo cansou canter ?
4. Cantas mous fraires, bous seres acquittés.
5. Lou soun que donount fa reboumbir lous airs.
6. La reino dino, ne cesso de diner.
7. Digo-lour, page, digo-lour d’arriber.
8. Un sera page, un autre chobalhé.
9. E lou pus jouine, lous gardarai per moué.
Avètz aici lo mes de mai
(écriture phonétique de Lacoste)
1. Abes aici lo mes de mai / que bous saludo / se bous plai.
2. Bous saludara ‘nquero mai / Pla mai enquero / s’a Diu plai.
3. Engajas al boujalet / Se y a cinq ios / douna noun tres.
4. Engajas al tiradou / Se y a cind sos / douna noun dos.
5 Engajas a la trabado / Se y a de lar / per fa la pascado.
6. Lou coupes pas and’ un coutel de palhao, Car nous aous sen pas de canalho. Coupa lou ‘nd’ un coutel d’acié, Ne coupares pu bel cartié.
7. Fases leu ço que dibes fa. Aici n’es pas nostro demoro. Fases leu ço que dibes fa. End aco mai noun cal ana.
8. Se n’abes res per nous douna, nous dounares bostro chambrièro. L’atroparen pel domontal, la faren sauta coumo cal.